dimarts, 30 de novembre del 2010
diumenge, 28 de novembre del 2010
4.8 Els problemes de la pesca
MASSA PESCADORS PER POCS PEIXOS:
Els dos problemes més urgents que té plantejat actualment el sector perquer és la sobrepesca i la falta de caladors.
SOBREPESCA:
L'ús de tècniques cada vegada més eficients i el nombre creixent de vaixells ha format una sobreexplotació dels recursos pesquers, de manera que posen en perill el creixement i la reproducció de moltes espècies. Moltes zones i reserves de pesca s'utilitzen fins al límit màxim sostenible.
Hi ha organitzacions internacionals que demanen que en prenguin unes mesures per preservar els recursos marins:
1- Lús obligatori de xarxes de malla ampla, per poder protegir les cries.2- El control de les dimensions mínimes de les espècies que es capturen.
3- La limitació de la capcitat de les flotes pesqueres.
L'AMPLIACIÓ DE LES AIGÜES JURISDICCIALS:
La tradició marítima es basava en la lliure utilització dels mars, fet que equivalia a la pràctica, al domini de les aigües per part de les potències navals capaces d'aprofitar-nes i explotar-ne els recursos. Nacions Unides, va reconèixer el dret de cada país a disposar de les pròpies aigües territorials.
L'EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS RECURSOS MARINS:
Per assegurar una explotació sostenible dels recursos marins es considera urgent reemplaçar el sistema de depredació per una explotació intel·ligent i reglamentada de la mar.
AQÜICULTURA: Consisteix a substituïr el sistema de depredació tradicional per la cria i l'engreix d'animals i de plantes marins en piscines, estanys...
4.7 On es pesca?
PRINCIPALS ZONES PESQUERES:
No tots els punts de la mar són igualment rics en pesca. Les captures són més abundants en llocs determinats que anomenam CALADORS que es situen en:
a) Les zones on la plataforma continental és extensa: Mar del Nord, mar de Japó...
b) En les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids, ja que s'hi concentren espècies d'aigües càlides i espècies d'aigües fredes.
c) Zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí fred, ja que les aigües fredes tenen molt de plàncton vegetal que capten la radiació solar.
4.6 La pesca. Tipus de pesca
LA PESCA:
La pesca és una activitat que es basa en l'aprofitament dels recursos animals que ofereix la mar. Podem distingir dos tipus de pesca diferents:
1)LA PESCA TRADICIONAL O ARTESANA:
La pesca tradicional o artesana es fa a prop de la costa, utilitzant la força humana i ormeigs de pesca senzills, bàsicament es duu a terme per l'autoconsum.
2)LA PESCA INDUSTRIAL:
La pesca industrial té com a objectiu un gran nombre de captures. Per això es necessita disposar de recursos econòmis, d'una tecnologia avançada i d'infrastructures portuàries. Segons el lloc on es practica la pesca podem distingir:
a) PESCA COSTANERA: En aquest tipus de pesca es disposen de vaixells petits i llinyes potents. S'allunyen poc de la costa i les captures es desembarquen a la llotja.b)PESCA D'ALTURA: La duen a terme flotes més importants que disposen de vaixells grans. Aquests vaixells en concret, duen radars i sonars per detectar bancs de peixos i la importància dels bancs detectats.
c)LA GRAN PESCA: La practiquen certs països que tenen unitats que pesquen en aigües llunyanes amb grans vaixells d'abastament.
TÈCNIQUES DE PESCA:
-Pesca d'arrosegament: Consisteix en l'ús de xarxes que agranen els fons marins, però que a la vegada es considera un sistema productiu.
-Pesca amb descàrregues elèctriques: Atreu les possibles captures cap a zones en les quals els peixos són xuclats i dipositats al vaixell.
4.5 La ramaderia al món
LA RAMADERIA TRADICIONAL:
La ramaderia tradicional té com a objectiu complementar l'agricultura amb el treball del bestiar al camp. Només a les zones molt seques, sorgeix la ramaderia de subsistència, pròpia de pastor nòmades.
LA RAMADERIA COMERCIAL O DE MERCAT:
L'objectiu d'aquesta ramaderia és vendre la producció al mercat i obtenir-ne el màxim de beneficis possibles. Podem diferenciar dos tipus diferents:
a)LA RAMADERIA INTENSIVA:
La ramaderia intensiva és la que es practica en explotacions molt espacialitzades en les quals es destina molta de capital a la mà d'obra, aliments per el bestiar... Els animals són criats en estables o granges a règim d'estabulació, que consisteix en alimentar al ramat amb pinsos i sotmetre'ls a constants controls sanitaris.
b)LA RAMADERIA EXTENSIVA:
4.4 L'agricultura de subsistència
EL PAS DE L'AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA A L'AGRICULTURA DE MERCAT:
El pas de l'agricultura de subsistència a l'agricultura orientada a la venda de productes, o agricultura de mercat, va començar durant la Revolució Industrial. Les millores de les activitats agràries varen fer possible obtenir productes sobrants o excedents.
L'AGRICULTURA DE MERCAT:
Es duu a terme a l'Amèria del Nord, a l'Europa Occidental, al Japó, a Austràlia, a Nova Zelanda i a diverses zones d'Argentina. Té com a objectiu, augmentar les vendes i reduir els costs a partir de:
a)La mecanització del camp que permet: estalviar la mà d'obra, augmentar la producció i disminuir els preus dels productes agrícoles.
b)L'especialització de la producció agrària que permet: augmentar la producció amb menys costs, produir més quantitat i millorar la comercialització ja que es coneixen les exigències del mercat.
c)La ràpida comercialització dels productes agraris que permeten que es faixi possible: agilitzar la comercialització i utilitzar transports adequats al tipus de producte.
L'AGRICULTURA D'ESPECULACIÓ:
Té com a objectiu aconseguir molts de beneficis al mercat internacional. Diferenciam dos exemples:
a)L'agricultura especialitzada de certes zones dels Estats Units que: diposen de grans explotacions dedicades al monoconreu, són explotacions molt automatizades i s'hi utilitzen tècniques i coneixements molt avançats i s'hi recol·lecten grans quantitats de productes de qualitat.
b)L'agricultura de plantació de certes zones tropicals: són grans explotacions dedicades al monoconreu especialment, fan servir molta mà d'obra i les explotacions pertanyen a empreses extrangeres que explotant, n'obtenen grans beneficis.
4.3 L'agricultura de subsistència
CARACTERÍSTIQUES:
L'agricultura de subsistència està orientada a produir el que es considera necessari per a la supervivència i dedica més de dues terceres parts del sòl i de feina a productes d'autoconsum. En aquest tipus d'agricultura s'utilitzen tècniques de conreu rudimentàries.
L'AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AL MÓN:
En l'agricultura de subsistència hi fan feina actualment unes dues quartes parts dels agricultors de tot el món, en total uns 1000 ,milions de persones.
Entre els diferents pobles que practiquen aquest tipus d'agricultura, podem distingir tres tècniques diferents.
a)L'AGRICULTURA ITINERANT PER CREMACIÓ: Es duu a terme a l'Àfrica, a l'Amèrica del Sud i a diverses zones d'Àsia. Consisteix en els boscs i calar-hi foc perquè el sòl quedi net i la sendra pugui servir com a adob. Els camps són productiu tres o quatre anys màxim, perquè els sòls s'erosionen i s'exhaureixen ràpidament.
b)L'AGRICULTURA EXTENSIVA DE SECÀ: Es fa a les zones seques de l'Àfrica. Es basa en l'associació de les activitats agrícoles i ramaderes, que gràcies a l'adob que proporcionen els animals és posible l'explotació permanent del sòl.
c)L'AGRICULTURA IRRIGADA DE L'ARRÒS: Es practica únicament a l'Àsia monsònica, allà les pluges són abundants i els hiverns són càlids i les terres fèrtils, s'hi conrea arròs que empobreix el sòl i permet alimentar a un gran nombre de població. 
4.2Els paisatges agraris
CARACTERÍSTIQUES DEL PAISATGE AGRARI:
Les activitats agràries que ha desenvolupat l'ésser humà ha transformat el paisatge natural al paisatge agrari.
LES PARCEL·LES:
Una parcel·la és una divisió del sòl agrari. Les parcel·les es diferencien per la mida, la forma i els límits. Segons aquests tres criteris podem distingir:
a)CAMPS OBERTS: Aquest tipus de camps estan formats per parcel·les obertes amb limitacions. És el paisatge característic de l'Europa Central.
b)CAMPS CLOSOS: Al contrari que els camps oberts, es caracteritzen pel fet de tenir parcel·les grans i irregulars tancades amb tanques o parets. És propi de l'Europa atlàntica.
ELS SISTEMES DE CONREU:
Per obtenir els productes agraris els agricultors utilitzen tècniques o sistemes de conreu.
POLICONREU I MONOCONREU:
Depenent de la varietat de productes que es conreen distingim dos sistemes diferents:
a)POLICONREU: Divideix l'espai agrari en moltes parcel·les.
b)MONOCONREU: Espacialitza l'espai agrari en un sol producte.
REGADIU I SECÀ:
Segons la necessitat d'aigua i la manera d'obtenir conreus diferenciam dos tipus de conreu diferents:
a)PAISATGES DE REGADIU: L'aigua s'extreu del subsòl o d'embassaments per mitjà de canals, aspersors...
b) CONREUS DE SECÀ: Reben l'aigua de la pluja.
AGRICULTURA INTENSIVA I EXTENSIVA:
Segons el factor de l'aprofitament del sòl, l'agricultura pot ser:
a)INTENSIVA: Es practica a llocs molt poblats on el terreny és escàs i les propietats són reduïdes.
b)EXTENSIVA: Es duu a terme a llocs poc poblats on es disposa de molt de terreny. Per tal de no haver d'utilitzar adobs, s'hi practica la tècnica de GUARET.
EL POBLAMENT:
El poblament rural és la part de l'espai rural on habiten les persones. Aquest tipus de poblament es pot trobar dispers o concentrat.
1.El sector primari. Les activitats agràries
EL SECTOR PRIMARI:
El sector primari comprèn activitats relacionades amb l'obtenció i la producció d'aliments, és a dir l'agricultura, la ramaderia, la pesca i l'explotació forestal. A Europa o a Amèrica del Nord només es dediquen a aquestes activitats el 8% i el 2% de la població activa, en canvi a Àsia i a Àfrica ocupen el 45% i el 58% de la població.
LES ACTIVITATS AGRÀRIES:
Les activitats agràries estan condicionades pel medi físic:
CLIMA: Cada cultiu necessita unes condicions climàtiques, de temperatura i d'humitat per desevolupar-se.
RELLEU: L'agricultura es sol localitzar a les planes i als fons de les valls més amples per aprofitar el terreny per la feina i la mecanització. Es per això que es solen construïr terrasses i feixes.
SÒL: El tipus de sòl també és un altre avantatge per el desenvolupament dels conreus. L'aprofitament agrari sempre depèn de la textura i de l'acidesa que en condiciona la fertilitat.
TEMA 4.L'AGRICULTURA LA RAMADERIA I LA PESCA
A continuació us explicarem el tema 4 que tracta el sector primari. Les activitats primàries han evolucionat molt amb el temps i presenten una gran diversitat i desigualtat entre llocs i països diferents.
3.5 El mercat laboral
5.2 LA POBLACIÓ ACTIVA
La població activa la integren totes les persones que fan feina, les que cerquen feina i per primera vegada les que estan a l’atur.
La població activa als països desenvolupats ha experimentat un creixement notable.
L’ACTIVITAT SEGONS EL SEXE
En molt països incluida Espanta, l’activitat econòmica, depèn en part del seu sexe. En general,els homes arriben als càrrecs més alts.
La proprció de dones actives, és cada dia més elevada. La desigualtat entre homes i dones, també es nota en els salaris, ja que en moltes feines els homes cobren més que les dones.
EL PROBLEMA DE L’ATUR
L’automatització de la producció i la deslocalització han duit moltes empreses a rehuir les seves plantilles. Aquestes raons, entre moltes d’altres expliquen que moltes persones siguin a l’atur.
5.3 ELS SINDICATS I LES ORGANITZACIONS EMPRESARIALS
De vegades les condicions en les que treballadors han de fer la seva feina no són les millors, llavors poden fer reclamacions individualment o a través de dels seus representants. Aquests són els interlocutors davant els empresaris per arribar a pactes.Un altre dret dels treballadors és el de afiliar-se amb sindicats, associacions per a la defensa dels drets dels treballadors.
3.4 Els agents econòmics
4.1 QUE SÓN ELS AGENTS ECONÒMICS?
Els agents econòmics són els que s’encarreguen de produir, intercanviar o consumir els béns i serveis.
Hi ha tres agents econòmics: LES FAMÍLIES, L’ESTAT I LES EMPRESES.
4.2 LES FAMÍLIES
Les famílies són uns dels principals agents econòmics, ja que cada familia dedica una bona part dels seus recursos econòmica a satisfer les seves necessitats.4.3 LES EMPRESES
Les empreses, són l’agent de producció i distribució principal, ja que produeixen tots els béns i serveis. Una empresa , és per tant la unitat econòmica que per mitjà del treball i el capital, produeix i distibueix béns i serveis.
hi ha 3 tipus d’empreses segons les dimensions.
Les multinacionals ( grans firmes automobilístiques )
Les de tipus mitjà ( més de 100 treballadors )
Les de tipus petit ( perruqueria )
Hi ha 3 tipus d’empreses segons l’activitat,Sector primari ( ramederia, agricultura i pesca )
Sector secundari ( mineria, indústria i construcció )
Sector terciari ( serveis )
4.4 ESTAT
Com que els ciutadans paguen un seguit d’imposts, l’Estat pot:
- MANTENIR L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA.
- PROMOURE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I LES RELACIONS SOCIALS.
- OFERIR SERVEIS PÚBLICS.
- OFERIR ALTRES PRESTACIONS SOCIALS.
3.3 L'economia de mercat
3.1 QUÈ ÉS L’ECONOMIA DE MERCAT?
El sistema econòmic predominant al món d’avui és l’economia de mercat. La idea fonamental és que amb el lliure joc de l’oferta i la demanda s’aconsegueixen els preus justs.
3.2 FUNCIONAMENT DL MERCAT: L’OFERTA I LA DEMANDA
MERCAT, VENEDORS I COMPRADORS
Anomenam mercat al lloc on es compren i es venen béns. Al mercat hi coincideixen venedors i compradors.
Els venedors pretenen obtenir el major benefici i els compradors la millor qualitat al millor preu.
EL PREU DELS PRODUCTES
El preu depèn de la quntitat de productes. Si la demanda és major, més alt és el preu, si la demanda és menor, el preu és més baix. En teoria els que donen més qualitat a més bon preu, seran els que vendran més.
LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA
Aqueta confrontació d’interessos, en la qual venedors i compradors volen obtenir el major benefici, és la que permet fixar els preus dels productes.
Per tant, el punt d’equilibri entre preu i quantitat del producte venut no és fix.
3.3 ALTRES FACTORS QUE ALTEREN ELS PREUS
LA PUBLICITAT
La publicitat és necesaria per fer conéixer el producte, per sebre les seves característiques, i perque el posible comprador n’estigui ben informat.
Però també hi ha un altre tipus de publicitat, que és enganyosa, que mostra coses poc relacionades amb el producte i incita a la compra.
3.2 Els factors de producció
2.1 Els recursos naturals.
Els recursos naturals són recursos que l’ésser humà troba a la natura i per mitjà de la tranformació permeten produir nous béns i serveis.
2.2 EL TREBALL.
Anomenam treball a qualsevol activitat humana que serveix per produir béns I serveis. El treball més habitual a la nostra societat és el treball per compte d’altri, és a dir treballar per a una altra persona. També hi ha el treball autònom, és a dic, treballar per a un mateix.
2.3 EL CAPITAL I LA TECNOLOGIA.
Per produir béns i setrveis és indispensable disposar de capital. Per capital s’enten no tant sosl els doblers, sinó també els edificis, les màquines o les tecnologies.
1.El funcionament de l'activitat econòmica
- QUÈ ÉS L’ACTIVITAT ECONÒMICA?
L’activitat econòmica és el conjunt d’activitats fetes pels éssers humans adreçades a satisfer les seves necessitats. Les activitats econòmiques intenten produir béns i serveis. Una vegada fets s’han de distribuir i vendre.
- PRODUCCIÓ, COMERCIALITZACIÓ I CONSUM.
PRODUCCIÓ
La producció de béns consisteix a combinar els recursos naturals,la tècnica i el treball a fi d’obtenir béns o serveis.
BÉNS DE CONSUM: Satisfan directament les necessitats dels consumidors.
BÉNS DE PRODUCCIÓ: Són les màquines, les eines etc. Que es fan servir per la produce ió d’altres béns.
COMERCIALITZACIÓ
Después de la venda hi ha la distribució i la venda.
VENDA A L’ANGRÒS: És la que fan els majoristes, que compren grans quantitats.
VENDA AL DETALL: És la que fan els minoristas, que compren petites quantitas als majorites.
CONSUM
La compra i la venda de serveis permet que les persones satisfacin les seves necessitats i aquesta compra i venda es fa en els mercats.
TEMA 3. ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
A continuació començarem a explicar-vos el tema 3 que tracta sobre la organització econòmica de les societats. És un factor fonamental per conèixer l'estructura de la població, els seus moviments, la seva organització i el seu grau de benestar.
dissabte, 27 de novembre del 2010
2.8 El paisatge de les Illes Canàries
El paisatge de les illes Canàries el configuren un elements que en recorden la formació volcànica: calderes, cons volcànics...
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
Com que estan situades a prop del tròpic de Càncer, presenten un clima subropical àrid, amb temperatures altes tot l'any:17ºC el mes més fred i 25ºC el més càlid.
Les pluges són escasses i mol irregulars, hi ha una gran diferència entre les illes més occidentals que reben les masses d'aire carregades d'humitat procedents de l'Atlàntic i les més orientals que reben la influència del desert del Sàhara.
El relleu també influeix en les precipitacions. Les illes amb muntanyes elevades tenen un clima més humit gràcies a que barren el pas als vents alisis.
L'escassetat de precipitacions els sòls volcànics expliquen que no hi hagi rius.
A causa de la sequedat del clima la vegetació hi és poc abundant però hi ha una gran varietat d'espècies algunes de les quals són endèmiques (la palmera i el pi canaris i el drago).
EL POBLAMENT
La zona de costa està molt poblada, hi trobam des de pobles petits fins a grans ciutats. Les localitats estan unides amb bones vies de comunicació.
L'activitat turística ha afavorit el creixement de moltes ciutats i pobles.
L'hàbitat rural, que és el més nombrós, es caracteritza pels petits pobles de cases blanques.
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
Com que estan situades a prop del tròpic de Càncer, presenten un clima subropical àrid, amb temperatures altes tot l'any:17ºC el mes més fred i 25ºC el més càlid.Les pluges són escasses i mol irregulars, hi ha una gran diferència entre les illes més occidentals que reben les masses d'aire carregades d'humitat procedents de l'Atlàntic i les més orientals que reben la influència del desert del Sàhara.
El relleu també influeix en les precipitacions. Les illes amb muntanyes elevades tenen un clima més humit gràcies a que barren el pas als vents alisis.
L'escassetat de precipitacions els sòls volcànics expliquen que no hi hagi rius.
A causa de la sequedat del clima la vegetació hi és poc abundant però hi ha una gran varietat d'espècies algunes de les quals són endèmiques (la palmera i el pi canaris i el drago).
EL POBLAMENT
La zona de costa està molt poblada, hi trobam des de pobles petits fins a grans ciutats. Les localitats estan unides amb bones vies de comunicació.L'activitat turística ha afavorit el creixement de moltes ciutats i pobles.
L'hàbitat rural, que és el més nombrós, es caracteritza pels petits pobles de cases blanques.
2.7 Els paisatges d'alta muntanya
El paisatge d'alta muntanya es troba als Pirineus, a la Serralada Cantàbrica, al Sistema Central, al Sistema Ibèric i les Serralades Bètiques.EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
El clima d'alta muntanya es caracteritza per les baixes temperatures: els hiverns són llargs, freds i amb temperatures inferiors a 0ºC i amb molta neu. Els estius són frescs i curts.
Les precipitacions són abundants i les pluges es concentren entre els 800 i 1500 metres d'altitud.
La vegetació està disposada en diversos pisos a causa del fet que les temperatures i les pluges varien segons l'altitud. Així al peu de la muntanya hi ha els conreus o boscos mediterranis (alzines, alzines sureres) , als vessants els boscos de fulla caduca (roures, faigs, castanyers,...) , més amunt a vegades hi ha coníferes (avets i pins) , a partir de 1600 metres hi creix la landa (matolls) i per damunt dels 2000 metres els prats, al cim de les muntanyes no hi ha vegetació.
EL POBLAMENT
A les zones d'alta muntanya el relleu en general és abrupte, cosa que dificulta les comunicacions, i el clima és dur, per això estan poc poblades. Els habitants viuen en cases de pagès o en petits pobles disseminats. Les activitats econòmiques tradicionals són la ramaderia i l'explotació forestal, moltes zones de muntanya s'han convertit en un espai d'oci i de turisme.
2.6 Els paisatges de l'Espanya interior
Es localitzen a la Meseta, Extremadura, la Depressió de l'Ebre i a l'interior d'Andalusia.EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
A les terres interiors de la Península hi predomina un clima mediterrani amb tendència continental, els estius són secs i calorosos i els hiverns freds, amb temperatures inferiors a 5ºC.
Les pluges enregistren mínims durant l'estiu i són escasses la resta de l'any a causa de la llunyania de la mar.
La vegetació ha de resistir hiverns durs. Les alzines únicament són abundants a Extremadura i a Salamanca on creixen disperses formant deveses.A diverses zones hi creixen pinedes i en una bona part de la Meseta castellana i de la vall de l'Ebre i del Guadalquivir hi creix una estepa molt pobra.
EL POBLAMENT
L' Espanya interior està poc poblada, a excepció de Madrid. L'habitat rural tradicional es concentra en pobles petits o de tipus mitjà i les comunicacions són fàcils. Només hi ha poblament dispers a Andalusia on hi ha grans cortijos.
Les zones rurals han tingut un despoblament i s'ha produït un envelliment de la població. Gràcies a l'activitat turística aquestes zones s'han revitalitzat.
2.5 Els paisatges de l' Espanya mediterrània
Els paisatges de l' Espanya mediterrània comprenen l'est i el sud peninsular i les Illes Balears, terres que banya la mar Mediterrània o que hi són a prop.EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
El clima mediterrani es caracteritza pels estius calorosos (25ºC) i hiverns suaus(10ºC). Les pluges registren màxims a la tardor, en que es produeixen pluges torrencials a causa del refredament brusc de l'aire calent humit.La vegetació mediterrània originària la formen alzines i alzines sureres, però darrerament s'ha anat substituint per pins de creixement més ràpid. Allà on el bosc desapareix hi ha una vegetació de matolls, la garriga. A les zones més seques hi trobam l'estepa, un matoll.
EL POBLAMENT
L'Espanya mediterrània és una zona molt poblada, la majoria d'habitants viuen en ciutats i grans pobles. Hi ha modernes xarxes de comunicacions.
Al paisatge rural tradicional l'hàbitat és dispers, en especial a les zones on es practica l'agricultura. La principal activitat econòmica és el turisme, gràcies al clima benigne. El paisatge natural de la zona s'ha degradat a conseqüència de les activitats turístiques.
2.4 Els paisatges de l' Espanya oceànica o atlàntica
Aquests paisatges els trobem a les terres del nord i del nord-oest peninsular, banyades pel el mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic.EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
Els paisatges del nord i nord-oest estan sota la influència atlàntica que suavitza el clima, de manera que l'aire humit refresca les temperatures a l'estiu (20ºC) i les fa més suaus a l'hivern (10º).
Les pluges hi són molt freqüents i abundants durant tot l'any, encara que a l'estiu es redueixen.
En aquests paisatges hi creixen boscs de fulla caduca (roures, castanyers, faigs,...). Una bona part, però han estat substituïts per pins i eucaliptus, que creixen més ràpid. També hi creixen prats naturals on s'alimenta el bestiar vacum.
EL POBLAMENT
A la franja costanera s'hi localitzen les principals vies de comunicació i les ciutats més importants. A més hi abunden els ports comercials, els de pesca i els esportius.Els habitants de les ciutats es dediquen principalment a la indústria i als serveis. Darrerament, però, el turisme ha anat prenent cada vegada més importància.A l'hàbitat rural la població viu disseminada en cases de pagès, petits llogarets o en caseríos.
2.3 Els paisatges d'Espanya
CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
Per definir el clima d'un lloc s'han de tenir en compte els factors climàtics. Segons la latitud, la distància de la mar i l'altitud el clima de la Península Ibèrica presenta aquestes característiques:
A Espanya hi ha cinc tipus de climes, quatre localitzats a la Península Ibèrica i un a l'arxipèlag canari:
Per definir el clima d'un lloc s'han de tenir en compte els factors climàtics. Segons la latitud, la distància de la mar i l'altitud el clima de la Península Ibèrica presenta aquestes característiques:
- La latitud. Influeix en la variació de la temperatura de manera que entre la zona cantàbrica i Andalusia hi ha una diferència de temperatura. La pluja també és diferent entre el nord i el sud, per això al nord hi plou més que al sud.
- La distància a la mar. La mar actua suavitzant la temperatura de la costa, però la seva influència no arriba a les terres de l'interior a causa de la presència de serralades que les aïllen. La mar afavoreix les precipitacions que disminueixen a mesura que ens fem enfora.
- L'altitud. Amb l'altitud la temperatura disminueix, en canvi les precipitacions augmenten, perquè les masses d'aire humit quan pugen pels vessants de les muntanyes, es refreden i les originen.
A Espanya hi ha cinc tipus de climes, quatre localitzats a la Península Ibèrica i un a l'arxipèlag canari:
- El paisatge oceànic o atlàntic.
- El paisatge mediterrani,
- El paisatge d'interior.
- El paisatge d'alta muntanya.
- El paisatge de les Canàries.
2.2 Els paisatges d' Europa
ELS PAISATGES TEMPERATS D' EUROPA
El clima oceànic té unes temperatures suaus, gràcies a l'acció reguladora de la mar. Les pluges hi són abundants tot l'any.
El paisatge mediterrani és propi de les costes i les illes europees que banya aquest mar (Espanya, sud de França, Itàlia i Grècia). Els estius hi són calorosos i secs, a causa de la influència de la massa d'aire subtropical. Els hiverns no són gaire freds gràcies a la influència del Mediterrani. Les pluges hi són abundants a la primavera i a la tardor.
El paisatge continental es localitza a les terres de l'interior d'Europa. Les temperatures són molt contrastades, els estius calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions són abundants sobretot a l'estiu.
Paisatge oceànic o atlàntic
El paisatge oceànic és troba situat a la fatxada occidental del continent europeu, al nord i al nord-oest de la Península Ibèrica.
El clima oceànic té unes temperatures suaus, gràcies a l'acció reguladora de la mar. Les pluges hi són abundants tot l'any.El clima suau i humit fa que hi hagi boscos de fulla caduca ( roures, faigs i castanyers) i prats on pastura el bestiar vacum. Els camps es dediquen al conreu del blat de les Índies, farratge, patates i pomeres.
Les zones atlàntiques ramaderes són de població dispersa, però avui en dia el paisatge està molt humanitzat.
Paisatge mediterrani
El paisatge mediterrani és propi de les costes i les illes europees que banya aquest mar (Espanya, sud de França, Itàlia i Grècia). Els estius hi són calorosos i secs, a causa de la influència de la massa d'aire subtropical. Els hiverns no són gaire freds gràcies a la influència del Mediterrani. Les pluges hi són abundants a la primavera i a la tardor.Els boscos de fulla perenne hi són típics així com els conreus del blat, la vinya i les oliveres.
Les terres estan molt poblades i atrauen molt de turisme gràcies al paisatge marítim.
Paisatge continental
El paisatge continental es localitza a les terres de l'interior d'Europa. Les temperatures són molt contrastades, els estius calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions són abundants sobretot a l'estiu.A les terres del nord hi creix la taigà un bosc d'avets i bedolls. Més al sud hi creixen estepes. El bosc caducifoli es troba als vessants de les muntanyes.La població viu en grans pobles, però les comunicacions, les explotacions mineres,... han modificat profundament els paisatges tradicionals.
2.1 Els paisatges de les zones climàtiques de la Terra
PAISATGES DE CLIMES CÀLIDS
Se situen entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn i n'hi ha tres de fonamentals: la selva, la sabana i el desert.
La selva
La selva creix a la zona de clima equatorial on les temperatures es mantenen constants durant tot l'any al voltant dels 25ºC. Les precipitacions hi són molt freqüents, a causa d'això la vegetació és exuberant i també la fauna hi abunda.L'aigua hi és molt abundant i els rius són cabalosos (Amazones, Congo,...). Els pobles indígenes que viuen a les clarianes de la selva es dediquen a la recol·lecció i a la caça. Actualment, però, les selves són explotades per obtenir-ne fusta de qualitat, minerals, terres de conreus,... Aquestes tales abusives d'arbres són un problema molt greu.
La sabana
La sabana està situada a la zona de clima tropical on les temperatures són elevades durant tot l'any i les pluges abundants només a l'estiu. L'estació seca és més llarga com més ens allunyam de l'equador.La seva vegetació la formen herbes altes i arbres escassos i dispersos, al costat dels rius hi ha boscs galeria. Aquesta vegetació permet que hi visquin grans herbívors (zebres, girafes,...) i per tant també els seus depredadors (lleons, tigres,...).La població es dedica a la ramaderia i a l'agricultura, cultiven productes tropicals. Darrerament les grans empreses hi exploten també modernes plantacions de productes per a l'exportació.
El desert
Quan més ens allunyam de l'equador la vegetació és més escassa i dona pas a estepes pobres d'arbusts i matolls dispersos que donen pas al desert, on pràcticament no hi ha vegetació.
Al desert hi fa molta calor de dia i molt fred a la nit. Aquests canvis de temperatura provoquen l'erosió del relleu, les roques es parteixen i formen deserts de pedres o d'arena, que formen dunes.
La població dels deserts es troba als oasis, llocs on hi ha aigua i hi van els pastors nòmades amb els seus ramats. Avui el paisatge d'alguns deserts s'ha transformat i s'han fet pous de petroli.
Se situen entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn i n'hi ha tres de fonamentals: la selva, la sabana i el desert.
La selva
La selva creix a la zona de clima equatorial on les temperatures es mantenen constants durant tot l'any al voltant dels 25ºC. Les precipitacions hi són molt freqüents, a causa d'això la vegetació és exuberant i també la fauna hi abunda.L'aigua hi és molt abundant i els rius són cabalosos (Amazones, Congo,...). Els pobles indígenes que viuen a les clarianes de la selva es dediquen a la recol·lecció i a la caça. Actualment, però, les selves són explotades per obtenir-ne fusta de qualitat, minerals, terres de conreus,... Aquestes tales abusives d'arbres són un problema molt greu.La sabana
La sabana està situada a la zona de clima tropical on les temperatures són elevades durant tot l'any i les pluges abundants només a l'estiu. L'estació seca és més llarga com més ens allunyam de l'equador.La seva vegetació la formen herbes altes i arbres escassos i dispersos, al costat dels rius hi ha boscs galeria. Aquesta vegetació permet que hi visquin grans herbívors (zebres, girafes,...) i per tant també els seus depredadors (lleons, tigres,...).La població es dedica a la ramaderia i a l'agricultura, cultiven productes tropicals. Darrerament les grans empreses hi exploten també modernes plantacions de productes per a l'exportació.El desert
Quan més ens allunyam de l'equador la vegetació és més escassa i dona pas a estepes pobres d'arbusts i matolls dispersos que donen pas al desert, on pràcticament no hi ha vegetació.
Al desert hi fa molta calor de dia i molt fred a la nit. Aquests canvis de temperatura provoquen l'erosió del relleu, les roques es parteixen i formen deserts de pedres o d'arena, que formen dunes.
La població dels deserts es troba als oasis, llocs on hi ha aigua i hi van els pastors nòmades amb els seus ramats. Avui el paisatge d'alguns deserts s'ha transformat i s'han fet pous de petroli.
PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
Aquestes zones van des de les regions càlides fins a les regions fredes de tots dos hemisferis. Els paisatges temperats tenen unes temperatures i unes precipitacions moderades i tenen quatre estacions ben diferenciades:
- L'hivern: queden sota la influència d'una massa d'aire polar.
- L'estiu: una massa d'aire càlid les afecta.
- La primavera i la tardor: dues estacions intermèdies.
PAISATGES DE CLIMES FREDS
Els paisatges de climes freds es localitzen a les zones polars dels dos hemisferis (Àrtic i Antàrtic) i a les serralades més elevades del planeta. Les temperatures hi són molt baixes tot l'any i les precipitacions escasses.
No hi ha arbres, però hi ha arbusts i prats. A les zones on hi ha gel permanentment i on l'altitud és molt elevada no hi ha cap tipus de vegetació.
Les zones polars estan poc poblades, hi ha certs pobles, com els esquimals, que viuen de la caça i la pesca.
A les altes muntanyes la vida hi és difícil per això estan poc habitades, la població es concentra a les valls i es dedica a la explotació forestal i a la ramaderia.
Presentació del tema 2
Tot seguit començarem a publicar els nostres treballs sobre el segon tema de Ciències Socials de 3r. d'ESO, aquest tema tracta els paisatges de la Terra en general encara que progressivament es centra en els d'Espanya.
Esperem que us agradi.
Esperem que us agradi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)