EL MARC FÍSIC DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
La Península Ibèrica es localitza a l'extrem sud-occidental d'Europa. Es delimita per el mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l'oceà Atlàntic i la serralada dels Pirineus.
El relleu peninsular en concret, mostra una altitud mitjana elevada. D'altra banda, presenta unes formes compactes que originen el predominin de costes elevades.
Unitats de relleu predominants a la Península Ibèrica:
-Massís Galaic: És un relleu antic i erosionat que accidenta Galícia, principalment.
-Meseta: Ocupa l'interior peninsular formant una plataforma elevada d'entre uns 600 a 700 metres d'altitud. Les muntanyes del Sistema Central divideixen la Meseta en: la submeseta nord i la submeseta sud. La Submeseta sud, s'accidenta per les Muntanyes de Toledo. També, s'ha de tenir en compte que la Meseta està envoltada per les Muntanyes de Lleó, per la Serralada Cantàbrica, pel Sistema Ibèric i per Sierra Morena.
-La Depressió del Guadalquivir: Es caracteritza per ser una zona enfonsada entre les muntanyes de Sierra Morena i les Serralades Bètiques. La depressió va ser reblida pels materials d'al·luvió, fet que provoca que les terres siguin sedimentàries i fèrtils.
-Pirineus: Són un istme que separa la Península Ibèrica de la resta d'Europa. Es caracteritzen per la seva altitud d'entre 3000 metres, aproximadament.
-Serralades Catalanes: Formen un doble arrenglerament de muntanyes que es troben paral·leles a la costa.
-Depressió de l'Ebre: Antic mar reblert per materials de pluja que aportaven els rius i els sediments marins, el que donava lloc a unes terres fèrtils.
-Serralades Bètiques: Igual que les serralades catalanes, constitueixen un doble arrenglerament muntanyós, paral·lel a la costa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada