2.7 Els paisatges d'alta muntanya

El paisatge d'alta muntanya es troba als Pirineus, a la Serralada Cantàbrica, al Sistema Central, al Sistema Ibèric i les Serralades Bètiques.
EL CLIMA I LA VEGETACIÓ
El clima d'alta muntanya es caracteritza per les baixes temperatures: els hiverns són llargs, freds i amb temperatures inferiors a 0ºC i amb molta neu. Els estius són frescs i curts.
Les precipitacions són abundants i les pluges es concentren entre els 800 i 1500 metres d'altitud.
La vegetació està disposada en diversos pisos a causa del fet que les temperatures i les pluges varien segons l'altitud. Així al peu de la muntanya hi ha els conreus o boscos mediterranis (alzines, alzines sureres)  , als vessants els boscos de fulla caduca (roures, faigs, castanyers,...) , més amunt a vegades hi ha coníferes (avets i pins) , a partir de 1600 metres hi creix la landa (matolls) i per damunt dels 2000 metres els prats, al cim de les muntanyes no hi ha vegetació.
EL POBLAMENT
A les zones d'alta muntanya el relleu en general és abrupte, cosa que dificulta les comunicacions, i el clima és dur, per això estan poc poblades. Els habitants viuen en cases de pagès o en petits pobles disseminats. Les activitats econòmiques tradicionals són la ramaderia i l'explotació forestal, moltes zones de muntanya s'han convertit en un espai d'oci i de turisme.